Així va ser el debut triatlètic de l’Eli

1ª Triatló Sprint Mataró 02/06/2013

 Sona el despertador… 5:30 a.m. però, de fet, ja fa estona que estic donant voltes al llit. Ahir, sopar amb les amigues, relax, riure’s, desconnexió… em va anar molt bé!

 Tot preparat… però, per si de cas, faig un repàs. Esmorzo tranquilament, escolto les cançons de rigor precompeti, em passa a buscar el Dani i…cap a Mataró!

 Allà ens trobem amb l’Ivan, Èric, Marc E I em trobo amics I coneguts cosa que fa que no em posi tan nerviosa, s’agraeix sempre tenir un bon grup de gent al voltant. Nervis… sí, però molta il:lisió, moltes ganes, són nervis que m’agrada tenir-los, una barreja d’emocions. No me n’adono i ja estic provant l’aigua, faig el que faig sempre des de peque quan competeixo;: visualitzo que tot anirà bé, em dic que puc, que ho he fet mil vegades i que a disfrutar i em tiro a l’aigua.

Pas a pas, ara nedo, ja vindrà la resta començo i cops, empentes, presses,. Però amb calma, busco el meu lloc i començo a tirar. Les de davant van molt fortes, s’escape, però no deixaré que ho facin massa! Surto de l’aigua contenta, enllestida! Vaig pensant en la T1, que al ser la primera vegada m’atabalo una mica, però T1 feta, rápida i surto amb la bici quan estan arribant els primers nois. Tiro bé, la sensació de la bici m’agrada molt em noto fresca i em surt la cadena! Quina ràbia!!!  M’atabalo, m’incinero i per un moment ho engego tot a la merda, però paro només és la cadena! Així que espavilo, la col·loco i a pedalar! Disfruto, disfruto, tiro, però m’ho passo molt bé amb la bici… animo, m’animen, començo a veure cares conegudes i això em dóna energia.  Això si, em falta rodatge me n’adono, hores i hores i sortides i sortides amb bici… però ja arribarà!

I bici enllestida! Baixo de la bici i bona T2; se’m puja el bessó, però estiro i començo a correr… no m’agrada, no ho disfruto, em sembla que odio correr,m’entra “flato”, però queden 5km i ja està! El circuit avorrit… però aquí si que ja ens anem creuant amb el Marc, Eric, Ivan, Pulido, i amics… ens animem i seguim cadascú al seu ritme, però saps que estan allà!
M’enganxo a una noia i anem juntes i anem fent i de cop… ja cap a la meta!

 Arribo a la meta i els ulls se m’omplen de llàgrimes! No m’importa el temps, el mal al peu, no m’importa res… sóc feliç! De cop, em veig fa 1 any just; els metges, no apostàven 1 duro en que tornaria a fer esport, correr prohibidíssim, bici prohibit… i estic aquí. M’ha costat, però no he deixat d’entrenar, he volgut fer-ho i ho he fet i veig que si alguna cosa es vol…es pot!

 Ens trobem tots, abraçades, altres també s’entrenaven i ha anat molt bé! El dia ha acompanyat i l’experiència ha estat genial!

 Em queda molt, molt, molt per millorar, molt per aprendre, moltes hores d’entrenament, però molt satisfeta d’haver-la fet, d’haver-la disfrutat a cada moment i d’haver-la compartit!

 Ara…això només ha fet que començar!

 Eli J